diumenge, 5 de febrer del 2012

GERMANS


Els retrets més cruels i els insults més durs se'ls enduen sempre els germans. Amb ningú hem discutit mai tan fort, ni ens hi barallarem tan enèrgicament com amb un germà. És per aquesta mescla d'amor i odi -que en la relació fraternal semblen estar sempre a tocar- que entre germans tot és possible.
Els germans viuen intensament la infantesa, l'adolescència, comparteixen els millors triomfs i ploren junts les pitjors derrotes. Es coneixen com ningú i se saben tant les febleses com les virtuts, per això s'han conxorxat quan ha calgut i s'han traït si convenia.
Malgrat les incomptables discussions i les infinites renyines, però, els germans s'adoren. I és que, amb els germans passa quelcom extraordinari: tu pots barallar-t'hi, pots pegar-t'hi i pots discutir-hi fins a la sacietat, però que no vingui ningú de fora a tocar-li ni un sol pèl al teu germà perquè ets capaç d'arrencar-li tots els cabells d'un sol manat!

3 comentaris:

  1. Què gran veritat, Pati...

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, i això com moltes d'altres coses, només ho sap per què ho viu el que en té!!!!!
    Núria

    ResponElimina
  3. Em donessin 10 euros cada cop que el nostre pare ens va dir "Los hermanos no se pelean", ara llegiria aquest bloc des de Nova York...o Londres...o Barcelona. Amb qui m'havia de barallar si era amb qui més temps passava? "Tenéis que ser amigos", afegia. Bé, hem trigat uns 20 anys...però ens n'hem sortit.
    Gràcies, papa.

    ResponElimina