PETITES DOSIS DE FAMÍLIA

Quan eres petita el Nadal era sempre igual: et mudaves, et repentinaves i te’n anaves amb la mama i amb l’Anna a casa de l’àvia i de l’abuelito –a ell li deies així perquè era de Santander i li parlaves en castellà, i perquè de tant en tant li entonaves la cançó de la Heidi, confessa-ho–. L’àvia parava taula per a tants que mai arribaves a comptar-los tots: els avis, vosaltres tres, i els germans de la mama amb les dones i els fills. Era el millor dia de l’any perquè veies a tots els cosins i, amb sort, algun oncle després del cafè i la copa s’animava i us portava al cinema Niza o a l’Skating –que quedaven a deu minuts caminant–, mentre la resta de la família omplia de fum, d’ampolles buides i de converses per a adults la sala d’estar de casa de l’àvia.

Ara és diferent. Ara la mama no hi és i l’abuelito tampoc. Els àpats ja no es fan a la Diagonal perquè l'àvia està massa gran, i els tres tiets fan d'amfitrions, cada dia li toca a un. Ara ets tu la que té fills, i des de fa un temps estàs separada. Abans de Nadal, pactes les preferències amb el pare de les criatures. De seguida arribes a un acord, no hi ha mai disputes. En això tens molta sort. Part dels cosins amb els que patinaves sobre gel trenta anys enrere també han tingut fills, alguns també s’han separat i es reparteixen les criatures com poden. N'hi ha que per amor han marxat a viure lluny. N’hi ha que s’han re-emparellat amb algú que prèviament tenia fills i aleshores la cosa es complica: les possibilitats que els teus cosins vinguin amb els nens i coincideixin amb els teus cauen en picat. El 24 hi van els teus i el de l’Anna, però el Sergio no té nens. El 25 els teus fan cagar el Tió amb son pare i justament el Carlos sí porta els seus nens, que són de la mateixa quinta que els teus. El 26 coincidiran uns quants, però el Marc enguany treballa i els pirulos van amb son pare. De fet, ja t'està bé quedar-te a casa i escriure.

És el preu que pagues per haver reconstruït la vida. Però t’hi adaptes, perquè no tens més remei i perquè és molt divertit. Ara ets tu la que diu bajanades no aptes per a menors, ara ets tu la que alça la copa i brinda pels que ja no hi són, per qui ha fet el dinar, per qui ha portat el vi, i per la mare que els va parir tots: l’àvia. I veure-la riure, entre sospir i sospir quan recorda la mare (la teva), és el millor regal de Nadal. Aquestes petites dosis de família, encara que siguin per fascicles, són fantàstiques. Cada àpat és com un àlbum de cromos: hi tens uns “tenguis” i uns “faltis”, i sempre esperes que al proper tindràs la col·lecció completa.