dimarts, 3 d’octubre de 2017

ENS ESTEU BUSCANT PERÒ NO ENS TROBAREU



Crec que ja ho he entès.

Primer vàreu provar amb l'estratègia de la por. Vàreu entrar a domiclis particulars i vàreu irrompre a conselleries per detenir i retenir durant 72 dues hores a diversos càrrecs electes als quals acusàveu de desobediència i malversació de fons públics. Vàreu entrar a impremtes i mitjans de comunicació cercant urnes i paperetes. Sentíem dir, dia sí i dia també, que a Catalunya no se celebraria cap referèndum l'1 d'octubre i que no podríem votar de cap de les maneres.

Com no us en vàreu sortir i la ciutadania catalana va sortir a votar en massa, el govern central va tirar de pla B: la repressió. Les forces "de seguretat" de l'estat van arribar a límits que no hauríem imaginat mai. Van increpar, pegar brutalment i ferir de gravetat a centenars de persones, sense miraments i acarnissant-se especialment amb avis, àvies i dones a les que vàreu vexar i agredir cruelment. Ens vàreu requisar algunes de les urnes, en alguns casos amb vots a dins, i vàreu trencar mobiliari i destrossar els accessos als col·legis electorals.

Però ni així vàreu poder impedir que més de dos milions de persones aconseguíssim votar.

Vàreu passar al pla C: negar la brutalitat de la violència policial i inventar una versió de la jornada de diumenge que res té a veure amb els fets ocorreguts. Directament, vàreu obviar la realitat, malgrat que les imatges de iaies volant, de dones arrossegades pels cabells, d'homes ferits amb pistoles de pilotes de goma, de gent gassejada i de cops de porra repartits a tort i dret parlaven per si soles i ja havien fet la volta al món.

És molt dur i molt desquiciant sentir les declaracions que arriben des del govern central o des dels partits de l'oposició de Catalunya i de Madrid. Cada vegada més surrealistes. Se'ns esquinça el cor a tots.

Aquesta és l'estratègia, oi, Mariano? Inventar una realitat paral·lela: que hi ha 400 policies ferits, que l'aturada de país d'avui és d'ideologia nazi, que ens hem inventat els nostres ferits, que aquí vulnerem els drets humans o que dividim la societat catalana. El que voleu és provocar-nos tanta ràbia que al final explotem. Aquesta és la finalitat, oi, Soraya? Encendre'ns, fer-nos tornar bojos de ràbia i d'impotència davant de tanta injustícia.

Però, mal m'està el dir-ho a mi, com el poble català és collonut i pacífic, no us n'heu sortit. Aguantem estoicament i encara us poseu més nerviosos. Tant és així, que fins i tot envieu efectius policials de paisà inflitrats a les nostres mobilitzacions i concentracions massives i asserenades, per veure si podeu liar-la i acusar-nos a nosaltres de generar aldarulls.

Ens esteu buscant però no ens trobareu. No caurem en les vostres provocacions per més bajanades que digueu aquests dies. Perquè tenim un país magnífic i una gent meravellosa i pacífica, unida i calmada.

Govern espanyol i tots els còmplices que teniu: no oblidarem mai com ens esteu tractant i no us ho perdonarem. Mai.